Escriure el futur

Sembla que ens entossudim a voler emmirallar-nos sempre en el passat, en allò que hauria pogut ser... però que ara ja no podrà ser. I hi ha debats a la professió que encara resten per a parlar, ferides que sembla que encara estan obertes; o com a mínim això sembla. I és que sembla que de forma més o menys periòdica apareix a la xarxa alguna notícia sobre la fallida biblioteca del Born. En parla en Lluís Anglada al seu blog, el passat 8 de setembre, tot just a la tornada al nou curs.

Amb tots els respectes i que cadascú és lliure de dir allò que li plagui... però sincerament, continuar parlant del Born a aquestes alçades del partit, és si més no cansat (per dir-ho suaument); i com deia l'expresident Pujol, això no toca. I no toca perquè hauria de ser un debat ja superat i tancat dins la professió; perquè tothom, tots els actors que van estar implicats en la gestació i l'abortament del Born, han tingut part de responsabilitat (o de culpa) i que suposo que hauran assumit; i perquè ens agradi i no, hi estiguem d'acord o no, finalment hi haurà una futura Biblioteca, aquest cop al costat de l'Estació de França, que sembla que ara veurà la llum. No val la pena atonyinar a tort i a dret per quelcom que ja està tancat i encaminat. Em pregunto si dins la professió ens queixem massa, i no aprofitem els mecanismes existents per a com mínim, poder canviar alguna cosa des de dins, i tenir la capacitat d'equivocar-nos.

Enquistar-nos en el passat és clavar una destral a l'esquena de la professió. I el Born és passat. Deixem d'una vegada per totes de lamentar-nos sobre el que creiem que va ser una oportunitat perduda. No és bo ni sa pensar així, ni en la vida personal ni en la vida professional. Potser allò en el que si que s'ha fallat és en voler mantenir un model organitzatiu bibliotecari vertical, quan la societat en general s'ha organitzat principalment de forma horitzontal i líquida.

I en un moment en què ens cal escriure el futur, no ens podem permetre el luxe de tenir cap pedra a la sabata, per molt mal que aquesta ens pugui fer. Un futur en què caldrà redefinir quina mena d'edificis bibliotecaris volem, i entre tots els actors de la professió fer camí plegats en aquest sentit. Tenim un futur, incert i difús, com tothom, però tenim futur. El que no pot ser és que aquest futur sigui més aviat una olla de grills, descohesionada i sense cap mena de sentiment de pertinença.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada