A l'escola del meu poble no volen un espai propi per a la biblioteca

L’escola del meu poble no té biblioteca… bé, no del tot: té una “biblioteca” en forma de prestatges ubicats als passadissos, i la biblioteca d’aula. Però no té un espai propi i independentment per a la biblioteca. L’escola, pel que sembla, s’havia quedat petita…

Aquest curs s’ha portat a terme una ampliació de l’escola, en forma d’uns mòduls prefabricats, que acolliran noves aules, i que deixaran espais buits a l’edifici original. Sembla doncs, una bona oportunitat per a habilitar una biblioteca en condicions, després de què se n'hagués de prescindir… però no. Avui he anat a una reunió de l’AMPA, i he aprofitat per a preguntar quins plans es tenen per als nous espais buits, i si s’havia plantejat la possibilitat de posar-hi una biblioteca. M’ha contestat el director: que als espais buits s’hi posarà l’aula de música i informàtica, dos aules de reforç, i el menjador, i que de la biblioteca, ni pensaments, que amb la “biblioteca ambulant” que tenen, i els prestatges tan cars que havien comprat, que ja feien… Està clar: a l’escola del meu poble no volen un espai propi per a la biblioteca. No és quelcom de prioritari, ni res crític, i per tant, no cal.

Abans que res, dir que respecto profundament les decisions de cada centre, preses des de la seva independència de gestió i de programa curricular. Ho respecto, però evidentment no ho comparteixo. La biblioteca escolar eficaç, eficient i ben gestionada per professionals, és una eina bàsica per al desenvolupament curricular dels alumnes. És un punt de suport indispensable, un espai on desenvolupar hàbits d’estudi, de lectura, de respecte per l’entorn, pels llibres, pels altres usuaris. És un espai de coneixements. És el lloc on els alumnes adquireixen unes competències informacionals i de recerca que difícilment podran adquirir a cap altre  lloc. Vaig tenir una bona ocasió de veure com n’era d’important la Biblioteca a l’Escola Horta Vella, de Sant Carles de la Ràpita, en el marc del programa BDPuntedu. Clar, l’equip directiu i tot el professorat s’ho creia, això de la biblioteca, i hi aportaven recursos, personal, espai, temps i dedicació. I amor; una estimació que traslladaven als alumnes. El BDPuntedu els va servir per a fer un salt endavant qualitatiu.

Per contra al poble, pel que sembla, i després de la reunió d’avui, no hi ha cap voluntat d’implantar una biblioteca decent, i ni molt menys d’aprofitar l’experiència del BDPuntedu. Una llàstima. M’havia fet il·lusions, però un cop més, la realitat s’imposa, i la biblioteca, erròniament, no és necessària. Potser és deformació professional, però m’entristeix. Les meves filles creixeran amb una escola amb una biblioteca al passadís.

FONTS:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada