Somien les biblioteques amb pomes digitals?

El futur d'unes biblioteques sense llibres avança amb pas ferm, i cada cop és més present i no pas ciència ficció. I agafo prestat el títol de la novel·la curta de Philip K. Dick del 1968 per il·lustrar una tendència que em sembla, com a mínim, preocupant i en la qual hi podem caure de quatre grapes si no fem les coses amb serenor. En la reflexió que ens ocupa, no hi ha androides i si biblioteques; unes biblioteques que no somnien amb ovelles elèctriques, però que corren el risc de somiar amb pomes digitals. M'explico.

A la localitat de Bexar County, a l'estat de Texas (Estat Units) s'ha impulsat un nou projecte, anomenat BiblioTech, i que suposarà la creació de la primera biblioteca pública sense llibres de tot el pais. Fins aquí, tot correcte, i fins i tot factible: els americans sempre a l'avantguarda i mostrant-nos camins de futur. Ara bé, llegint a fons les diferents notícies que es poden trobar a la xarxa, com aquesta publicada a Dezeen, la visió de l'assumpte ja canvia. Nelson Wolff, un dels impulsors de la iniciativa, afirma "If you want to get an idea what it looks like, go into an Apple store"... i és aquí quan m'afagen calfreds.

Una mitjà, i no un objectiu finalista en si mateix


Si plantegem les futures biblioteques sense llibres com simples sales d'ordinadors, fredes i impersonals, i on la màquina predomini sobre les persones, estarem cometent un greu error conceptual i de model. I penso que a Bexar County hi cauran de quatre grapes. Les biblioteques estan fetes, sobretot, de persones, i deixar que el centre de gravetat de tot el projecte bibliotecari giri al voltant de l'ordinador (o de la tableta, o de l'e-reader) és no entendre què són les biblioteques i com les usem les persones. Caure en una visió excessivament tecnològica, en el món actual, és relativament fàcil i senzill si un es deixa portar. I tenir com a referent, per a una biblioteca, les Apple Store, és caure en un simplisme adolescent, tecnològic i romàntic. Les botigues d'Apple tenen sens dubte moltes coses bones en l'àmbit del disseny interior, la concepció dels espais i l'ús integrat de les TIC en els espais; però en cap cas són espais equiparables a les biblioteques, en tant que en aquestes s'hi desenvolupen activitats i usos que mai podrien tenir lloc en les primeres.

La tecnologia a les biblioteques sense llibres no ha de ser un objectiu finalista en si mateix, per se. La tecnologia no ha d'omplir els espais buits de les biblioteques del futur, sinó que ha de ser un mitjà complementari per aconseguir aquesta biblioteca sense llibres. I aquesta no ha de prendre mai el lloc a les persones, als usuaris: les biblioteques les fan les persones, que omplen i usen els seus espais segons els usos que els fan falta en un determinat moment. Els edificis de les biblioteques són, sobretot i malgrat els fanàtics de les pomes digitals, encara, ben analògics. I caldrà que ho continuïn sent. Val més que deixem d'emmirallar-nos en pomes digitals, i fem una bona mossegada a una biblioteca.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada