La desmaterialització de la biblioteca

L'edifici de la biblioteca es descompon. És un procés lent, sense pressa, però sobretot, sense pausa. Avui dia ja estem vivint un procés de canvi accelerat en els edificis de les biblioteques, fruit d'una evolució arquitectònica sense precedents, una autèntica revolució digital, que ha desposseït a les biblioteques del seu rol tradicional basat en la conservació i la gestió del paper, per abraçar el paper tecnològic fonamentat en un accés a la informació.

En tot aquest procés, com és evident, els edificis ha patit una enorme i profunda transformació arquitectònica: s'han obert, s'han fet transparents i s'han deixat obrir, s'han mostrat sense embuts al seu entorn urbà més proper. I mentrestant, també s'han buidat de llibres, deixant milers de metres lineals de prestatgeries sense cap llibre que sustentar. Aquest espai lliure, per la seva banda, s'ha reconvertit en espai social, d'ús obert i ciutadà. Els edificis són avui dia autèntics punts de trobada urbans, lúdics i de coneixement .

No obstant això, penso que cal començar a plantejar-nos si l'actual model tipus d'edifici de biblioteca serà sostenible i viable en un futur. I penso que no ho serà. Encara que en el seu interior siguin flexibles, modulars i adaptables a infinitat de situacions, l'edifici roman i és necessari un manteniment... té uns costos. Però més enllà d'aquest aspecte, hi ha un altre molt més important: segueixen sent parets, obstacles per a molta gent. La digitalització ha trencat el model de gestió de biblioteca del segle XXI, i ha trencat també els seus edificis. Però ara han de ser els propis edificis els que donin una resposta a aquest nou paradigma social, econòmic i cultural que és el món digital (totalment ja difuminat amb l'analògic). Però, com? Penso que cal iniciar un procés de desmaterialització de la biblioteca, una deconstrucció dels seus edificis en porcions més petites, més flexibles, més dinàmiques, i sobretot, més urbanes. Perquè és precisament la ciutat, els seus carrers, les seves places, l'última frontera de la biblioteca. Les biblioteques digitals ja han arribat a aquest entorn... però l'edifici no. I és que l'edifici ha de deixar de ser edifici, per convertir-se en mobiliari urbà, integrat en el paisatge de la ciutat, però sobretot, integrat de manera invisible en la pràctica diària de qualsevol persona. La digitalització és mobilitat, i els dispositius electrònics s'han integrat silenciosament entre nosaltres, en qualsevol lloc, l'edifici de la biblioteca, per la seva banda, és poc mòbil en si mateix.

Es continuaran construint edificis de biblioteques, sens dubte, la biblioteca serà persistent i tossuda, però si volem sobreviure, haurem de trencar els murs, ser més petits i integrar-nos en els carrers de les nostres ciutats .

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada