Les tres revolucions vers la biblioteca digital

Luis Fernández-Galiano enumera les tres principals revolucions que han tingut lloc en l'àmbit dels llibres:
"La primera revolución de la escritura, hace casi dos milenios, sustituyó el rollo por el códice (...); la segunda revolución, hace algo más de medio milenio, reemplazó el manuscrito por la imprenta (...); la tercerca, de la que nos ha tocado ser testigos, ha efectuado el tránsito del impreso físico a la información digital (...)"

De seguida, però, adverteix que aquesta última revolució és d'una naturalesa ben diferent a les dues anteriors, i que ha ampliat els seus horitzons, quan afirma "enseguida se advierte que la última metamorfosis tiene una naturaleza distinta a las anteriores, porque al pasar del universo material de los rollos, los códices o los libros al mundo virtual de las redes las necesidades espaciales de las bibliotecas convencionales se desvanecen". En efecte, estem vivint un moment apassionant i històric, ja que no només estem transitant cap a la informació digital, sinó que també tot plegat comporta repensar i redefinir l'edifici icònic i més representatiu de la informació, la biblioteca. Si fins ara els canvis en els llibres i els documents impresos no habien afectat l'edifici, actualment ens trobem immersos en una doble revolució, que inclou l'edifici, i aquest fet fa que sigui especialment trascendental. Els fonaments d'allò que creiem immutable i perdurable comencen a trontollar, i només depén de nosaltres, els bibliotecaris, que liderem conjuntament amb els arquitectes aquest canvi de paradigma.

Fernández-Galiano dibuixa de seguida una hipòtesi negativa sobre els edificis bibliotecaris, "haciendo innecesarios los edificios específicos y convirtiendo las actuales bibliotecas en arquitecturas prescindibles, fósiles construidos de una era de la información periclitada de forma definitiva. ¿Es ese su destino?", es pregunta. Però de seguida apunta un escenari de futur absolutament positiu, en què les grans institucions i les biblioteques de petita escala sobreviuen, donant les respostes específiques a les demandes del seu públic, i adaptant els seus espais als nous usos que la societat i la ciutadania demana a les biblioteques. I conclou "Al cabo, los seres humanos gustamos del encuentro, y ni el teletrabajo puede sustituir la vitalidad interactiva de la oficina, ni la lectura en pantallas dispersas puede reemplazar el contacto informal en los centros de investigación, los lugares de enseñanza o las bibliotecas (...) la biblioteca a distancia tampoco hará obsoleta nuestra biblioteca material". I és que avancem cap a un estat de co-habitació, de presència i importància compartides per igual: una biblioteca digital de fàcil accés, ubiqua, oberta permanentment; i una biblioteca física que esdevindrà l'edifici social per excel·lència, un lloc de trobada ciutadà. Els bibliotecaris sens dubte ja estem fent esforços per avançar en aquest sentit, impulsant la digitalització i l'accés democràtic i obert a la informació digital, i també repensant els nostres edificis, transformant-los per a donar cabuda a uns usos que ja són present.

FONTS:

  • De la imatge [Consulta: 13 de maig de 2011]

  • Luis Fernández-Galiano. "La biblioteca digital". En: Arquitectura Viva, n. 135 (2010), p. 3

1 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada