La biblioteca de les coses

Tot es torna líquid, inestable, mòbil... difús. I els bibliotecaris també ens transformem, esdevenim líquids. Les fronteres són difuses i fràgils, i la biblioteca-continent ja no s'identifica necessàriament amb la biblioteca-contingut. La biblioteca ha superat les seves fronteres, els seus límits, per a esdevenir potser una biblioteca total, àmplia, difusa, omnipresent, social i ciutadana. De la biblioteca cosa, ben delimitada i tranquil·la, hem passat a la biblioteca de les coses, líquida i incerta. Una biblioteca de les coses present, activa i participativa en multitud, milers d'aparells, en milers de dispositius. La biblioteca s'ha escampat per tot arreu, ha colonitzat llocs insospitats. Des del símbol que és i representa el seu edifici, la biblioteca ha vessat tot el seu poder més enllà de les seves parets; i ho ha fet per evolució i avantguarda. Uns edificis que han deixat de ser el lloc central de la pràctica bibliotecària, i han adoptat funcions, usos i característiques sovint molt allunyats del propi d'una biblioteca, però que l'han enriquit, l'han millorat i l'han potenciat. La biblioteca com a edifici ha perdut identitat bibliotecària, però ha guanyat en identitat cultural i ciutadana.

És el temps d'una biblioteca escampada, i no només en edificis repartits pel territori. És el moment de què la biblioteca estigui present, i amb un lideratge actiu, en totes les coses que tindran accés a la xarxa. Allà també hi haurem de ser. I se'ns presenta una nova fita: perquè no val ser-hi per què si. Hem d'aconseguir ser-hi de la mateixa forma que ho hem fet en els nostres carrers i places. Amb una representativitat i utilitat socials que són inqüestionables i ja ningú nega. La biblioteca de les coses és el nostre proper repte.

3 comentaris:

  1. Potser caldria començar per aconseguir bibliotecaris de les persones.

    ResponElimina
  2. Creus que encara no hi ha bibliotecaris de les persones? A què et refereixes?

    ResponElimina
  3. Penso que hi ha encara bibliotecaris que posen per davant els documents a les persones. Parlo de biblioteques públiques a les que tornes un document i sembla que molestis. Parlo de responsables de biblioteques infantils (els nens d'avui, no ho oblidem, són usuaris avui però també del futur) que sembla que no suportin els nens. Parlo d'un nen acostant-se a un bibliotecari per utilitzar la impressora i el bibliotecari responent, sense ni tan sols mirar-lo: "L'estic utilitzant jo". No puc ni vull generalitzar, però parlo de biblioteques diferents de Barcelona i rodalia.

    En canvi, conec una auxiliar de biblioteca que es desviu per trobar el que els nens li demanen, que organitza activitats per dinamitzar, que ajuda als nens que fan treballs però també sap com cridar-los l'atenció quan fan un mal ús de la biblioteca, que sap el nom de molts dels seus usuaris menuts i els recomana llibres que acaben d'arribar... Aquesta biblioteca, que ens queda una mica lluny de casa, és de pas obligatori per la família, fins i tot ara que en tenim una de ben nova al costat de casa. I això ho ha fet l'atenció d'una persona als seus usuaris i tota la feina que fa més enllà de la gestió d'informació.

    ResponElimina