Seria possible l'autonomia de centres bibliotecaris?

En un article al seu blog del passat 25 de novembre, en Luís Anglada deixava entreveure un cert i amagat conflicte de competències entre les diferents administracions que gestionen el Sistema Bibliotecari de Catalunya... un Sistema en el que entren en joc municipis, comarques, diputacions, Generalitat, l'Estat... Una olla de grills que queda amagada per al ciutadà en general, però pel que sembla, hi és.

El meu coneixement sobre la matèria (competències, xarxes, gestió, etc...) és el mínim per a moure'm pel meu món professional, i per tant reconec que en sóc cap expert. No obstant això, fa dies que penso sobre aquestes temes, i l'article d'en Lluís m'ha fet decidir a escriure sobre tot plegat... més preguntes que no pas afirmacions. La pregunta és la que il·lustra aquest article: Seria possible l'autonomia de centres bibliotecaris? I em pregunto això fent una similitud amb l'autonomia de centres educatius que busca impulsar la Generalitat. Som móns diferents, antagònics, i per tant, no es podria aplicar, o per contra hi ha més punts en comú dels que ens podriem pensar? S'assemblen les escoles i les biblioteques?

Aquest decret esmenta tres línies bàsiques d'autonomia: de gestió, d'organització i de pedagogia. Com podriem traslladar a les biblioteques tot això? Faig una proposta:

  • Gestió: llibertat per a gestionar el personal, i per a contractar els professionals amb un perfil més adient i precís per aquella biblioteca.

  • Organització: per a poder decidir l'estructura interna de la biblioteca, amb la figura del director, sots-director, gerent, o altres figures que es creguessin necessàries, i tot per a què la biblioteca funcioni de forma més eficient.

  • Pedagogia: la funció pedagògica de les biblioteques és absolutament innegociable, i és una aposta de futur per a la nostra professió. Aquesta autonomia es podria encaminar vers la llibertat en la decisió de quina formació es dóna, com es fa, amb quins materials és fa, les temàtiques de la mateixa, la contractació de professorat, etc.


I aquests tres camins han de servir per a una finalitat: l'acompliment del què en l'àmbit educatiu es coneix com el Projecte Educatiu de Centre... Pot o ha de tenir la biblioteca un projecte educatiu? O un projecte bibliotecari, en què l'educació hi tingui un paper principal? En tot cas, en el resum del decret d'autonomia de centres, referent al Projecte Educatiu hi podem llegir:
Totes aquestes eines organitzatives i de gestió han de permetre als centres educatius bibliotecaris aconseguir posar en pràctica amb èxit el Projecte educatiu bibliotecari del centre. Aquest projecte ha de contemplar un seguit d'aspectes. El primer, la definició de la identitat i dels objectius del propi centre. Alhora, ha de deixar clar quines són les prioritats i els plantejaments educatius bibliotecaris.

El projecte ha de permetre la participació d'actors externs com ara la comunitat educativa bibliotecària (associacions de pares i mares, municipi, entitats i associacions....) i el seu entorn. En darrer terme, ha d'establir aquells indicadors quantitatius de progrés que permetran determinar si s'han aconseguit o no els objectius marcats en el projecte.

Els indicadors de progrés seran analitzats a partir de l'avaluació, un dels aspectes destacats del Decret d'autonomia dels centres educatius bibliotecaris. Una avaluació, en acord al que determini l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació de les Biblioteques, i que afectarà no només als centres, sinó al professorat als bibliotecaris i a la direcció. Aquesta es farà un cop acabat el període de mandat de l'equip directiu -4 anys- i té com a objectiu garantir l'assoliment de les competències bàsiques i específiques per part de l'alumnat dels usuaris.

Font: http://www.gencat.cat/acordsdegovern/20100803/01.htm

He modificat algunes paraules per a fer-lo venir al nostre àmbit, però penso que els seus fonaments continuarien ben ferms, no?

Bé, potser he descobert la sopa d'all, i de fet l'autonomia bibliotecària ja és un fet... o potser em fico on no em demanen. Però penso que és un tema prou important, un tema de país, nacional, com per parar-nos una bona estona a reflexionar. Aquest tema són les biblioteques, és clar...

3 comentaris:

  1. Hola Dani,
    Sí, en el blog d'en Lluís també coincidia en què no estaria gens malament obrir aquest tema de debat. Per a mi aquest decret d'autonomia de centre educatiu pot ser un referent que ens pot servir per a millorar temes de gestió bibliotecària. Ara bé, algunes principals i grans diferències amb les que topem, són:
    1.-Les biblioteques no formem un cos de professionals, sinó que som treballadors municipals;
    2.-No tenim desplegat un sistema d'inspecció. Aquest punt fa temps que el reivindico i penso que seria una peça clau per assegurar el funcionament de les biblioteques municipalitzades.

    N'anem parlant. A veure quins aires corren ara per la Generalitat. Posarem una espelmeta a St. Llorenç, patró dels bibliotecaris. Gràcies!

    ResponElimina
  2. Benvolguts,

    En referència a aquesta entradam hauria de negar la major, no existeix tal conflicte competencial ja que la llei descriu perfectament quines són les atribucions de cada administració. Una altra cosa és que s'ignori sistemàticament o senzillament es desconegui o no agradi. Una de les coses que més em sobta és el poc coneixement que tenim del marc jurídic.

    Per tal d'ajudar a il·lustrar alguns dels conceptes referents al Sistema de Lectura Pública de Catalunya hem publicat al nostre bloc les següents entrades:

    Què, qui, com de les biblioteques públiques a Catalunya
    http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/biblioteques/2010/11/26/que-qui-com-de-les-biblioteques-publiques-a-catalunya/

    i

    Un pas endavant per a l’estructuració del Sistema de Lectura Pública : conveni amb les diputacions de Barcelona, Girona i Lleida
    http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/biblioteques/2010/11/26/un-pas-endavant-per-a-lestructuracio-del-sistema-de-lectura-publica-conveni-amb-les-diputacions-de-barcelona-girona-i-lleida/

    Com es pot observar, les biblioteques públiques ja són "autònomes" del Govern de la Generalitat, molt més del que ho són les escoles. Les biblioteques són TOTES municipals (a excepció de les tres de tituralitat estatal en funcionament a Catalunya i la que està en construcció a Barcelona, el titular de la gestió del qual és la Generalitat). A partir d'aquí, el municipi pot contractar com vulgui, a qui vulgui, etc. -sempre és clar, dins dels límits legals-, per tant, la qüestió de la gestió i l'organització queden en mans municipals, tal com toca.

    Caldria considerar també si realment un model com l'escolar ens convé, recordeu que els directors dels centres ho són, no per designació o carrera sinó per elecció entre els membres del claustre. Assumiríem aquesta model també on el director de la biblioteca tingués un mandat per un temps determinats i sortís escollit per votació de la resta del personal? Certament seria estrany, no es gestiona aixi cap altra mena d'unitat a l'administració, ni el cap dels bombers, ni de la polícia, ni de l'hospital, ni del centre cívic, etc. De fet, precisament la Llei d'Educació de Catalunya proposava "professionalitzar" les direccions dels centres.

    Sobre les referències de la Carme Fenoll sobre inspecció bibliotecària és un tema que es parla sovint i penso que perdem de vista que ja existeix el Decret 61/1982 de 22 de gener, que regula la Inspecció General d’Arxius i la Inspecció General de Biblioteques i que la Subdirecció va incorporar en el Decret 136/2008, d'1 de juliol, de reestructuració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació les funcions a les seves unitats. El límit de la inspecció és la llei, més enllà no es pot inspeccionar. Potser exemples concrets podrien servir-nos per saber què considereu que caldria inspecció a més a més ja que de vegades ens troben que més que feines d'inspecció serien més aviat feines de recomanació, etc.

    Salutacions

    ResponElimina
  3. [...] idea… Aplicar noves formes de gestionar les biblioteques. Que aquest nou canvi, aquest paradigme tan incert i que ens angoixa tant, [...]

    ResponElimina