Jornades “Els futurs de la biblioteca pública”


La setmana passada van tenir lloc les jornades “Els futurs de la biblioteca pública”, que organitza el Consorci de Biblioteques de Barcelona amb l’objectiu d’orientar l’actuació de les biblioteques públiques de la ciutat durant la propera dècada, ara que el Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010 arriba al seu tram final.

Va ser una trobada en la que van aflorar multitud d’idees estimulants. Es va dibuixar una visió potent de quin ha de ser el futur de la biblioteca pública, amb importants matisos, o canvis radicals, respecte al model predominant actualment, més d’acord amb el rol de que ha d’assumir la biblioteca en el context de la societat del coneixement. Tot plegat va ser possible gràcies a la gran qualitat dels ponents i de les seves aportacions, provinents d’arreu d’Europa. Durant dos dies vam poder compartir les reflexions dels protagonistes d’algunes de les iniciatives més interessants pel que fa a nous serveis i la nova relació amb els usuaris, el nou model de negoci pel que fa als continguts digitals i també pel que fa a transformacions en l’espai físic de la biblioteca. Crec que el mèrit d’aquesta sinergia tan inspiradora és principalment d’Assumpta Bailac, Gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona, així com de la bona feina del seu equip.

En la brillant conferència inicial Manuel Rivas va saber transmetre emoció i compromís cap al llibre i la lectura, i també cap a la biblioteca, el lloc que els alberga. L’autor partia de la capacitat del llibre per a transformar qui el llegeix  (“El lector obre el libre, el llibre obre a qui el llegeix”) per passar a la capacitat per a transformar l’entorn a través de la generació de nous paisatges mentals, nou entorn cultural (“El llibre és una creació insurgent”, deia) i finalment arribar a  definir la biblioteca també com un espai insurgent. Un espai que parla, que allotja la memòria del lloc, en la construcció diària d’un medi ambient cultural (feia el paral.lelisme entre medi ambient natural i medi ambient cultural), enfront del gran erm dels no-llocs. A través de la biblioteca i el llibre es produeix la crítica cultural, contra la banalitat cultural, contra el consum i contra la ciutat com a parc temàtic convencional. Reclamava les biblioteques com a unitats d’ambient i d’emoció, com a llocs que creen llocs, com a espais del no-domini, i fins i tot de l’erotisme!... I ho feia a través de la imatge de la “barca de los libros” que navegava per la Costa da Morte, abans de la Guerra Civil. Imatge preciosa, molt evocativa. Bona dosi d’emoció i d’implicació per a començar les jornades!

Els diàlegs es van plantejar com una conversa entre els ponents, asseguts en butaques entorn d’una taula, de manera que la informalitat i la espontaneïtat de els intervencions afavorien una major atenció dels assistents. Crec que l’encert d’aquest format rau en que permet fugir de les exposicions magistrals, que podien haver esdevingut llargues i feixugues. Els textos amb les aportacions dels ponents els podem trobar al blog de les jornades.

El primer àmbit, sobre els usuaris i els serveis que ofereix la biblioteca, el va conduir amb habilitat Javier Celaya, que va començar amb una declaració de principis: cal pensar en digital i pensar en obert, cal canviar el xip. Eppo van Nispen, de Delft, va posar ènfasi en no diferenciar els serveis virtuals dels presencials, sinó en la importància d’integrar-los i connectar amb l’usuari de manera que la biblioteca pugui aportar valor afegit: interactuar amb l’usuari, donar suport a la creació i desenvolupar nou coneixement. Inga Lundén, d’Estocolm, es preguntava quin era el valor de la biblioteca, allò que realment la diferencia, i es responia que probablement era la possibilitat d’esdevenir un lloc de trobada en el que és possible la cultura participativa i d’interacció entre persones i els media, per a permetre l’accés al coneixement i la creativitat.

Marga Kleinenberg va parlar de les estratègies comercials i de màrqueting que s’han posat en pràctica a Almere per a conèixer millor els interessos dels usuaris (segmentar l’univers d’usuaris en els estudis estadístics) i per a re-dissenyar els espais en base al model comercial. Reclamava posar més atenció en escoltar les necessitats dels usuaris i abans que en donar respostes (“Too much push. Need more pull”). Kari Lämsä, de Helsinki, va explicar com els espais de la biblioteca s’han de repensar en base als nous usos, les noves formes d’utilitzar la biblioteca: la Library 10, centrada en música i amb una disponibilitat important d’aparells tecnològics, ha esdevingut un centre de creativitat musical i d’ edició de vídeo, fins al punt d’acollir nombroses presentacions musicals i esdeveniments culturals: els usuaris com a creadors de continguts. Va parlar també de les trobades del “club del portàtil” (“From book clubs to lap-top clubs”), en les que els usuaris comparteixen els seus coneixements i descobertes, sense professor (magnífic!). Lämsä explicava que la flexibilitat dels espais era una de les claus per a la integració de tots els aparells tecnològics.

Marie Ostergärd va explicar la seva experiència com a project manager de la futura biblioteca central d’Aarhus, batejada com a Mediaspace, posant ènfasi en la implicació de la comunitat ciutadana per a garantir l’èxit del projecte, així com en la necessitat de garantir la flexibilitat en el futur. Ruth Harrison va parlar de la implicació dels joves en la biblioteca a través de la lectura, a través de la segmentació d’activitats de promoció de la lectura. En aquest sentit, deia, és essencial tenir definida una clara identitat, diferenciada i específica, que permeti connectar amb els interessos reals de cada tipus d’usuaris (joves, nouvinguts...), per a liderar la implicació ciutadana.

Durant el torn de preguntes van aparèixer molts temes de debat interessants. Cal avançar cap a la figura del bibliotecari-orquestra, o cal incorporar nous perfils als equips humans? Com conviuen les biblioteques amb d’altres equipaments culturals? Segurament cal enfatitzar els serveis fora de l’equipament: anar a buscar els usuaris a l’espai públic, al centre comercial...

Personalment, com a arquitecte, em quedo amb algunes idees sobre la relació entre espai físic i espai virtual. Marie Ostergärd deia que l’entorn digital pot portar usuaris a l’espai físic de la biblioteca, i aquest espai físic és essencial. Aquest espai físic és el que no té Google, és un dels aspectes que diferencia la biblioteca de Google: és el lloc on les persones poden trobar-se i relacionar-se. Cal deixar de pensar els espais com a llocs on es fan transaccions (préstec de documents...) per a pensar-los com a espais on es produeixen relacions entre persones. De manera que, segurament, no cal preguntar a l’usuari “Què n’esperes de la biblioteca?”, sinó “On t’agradaria estar?”. La biblioteca ha d’esdevenir aquest tercer lloc on l’usuari li agradaria estar. El model per a la biblioteca passen a ser aquests tercers espais: bars, cafès, lounges, espais lúdics...

Per tant, si l’usuari és el centre, el “focus”, del servei, cal pensar l’espai per als usuaris, i no tant per a allotjar la col.lecció.

Finalment, una frase de Marie Ostergärd: “L’edifici de biblioteca necessita espais oberts i flexibles: són per als propers 100 anys, no només per a 10 anys!

Continuarà...

4 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada