Jornades “Els futurs…” : continguts digitals

El primer àmbit de les jornades “Els futurs de la biblioteca pública” havia versat sobre usuaris i serveis a la biblioteca pública (vegeu el post anterior). El segon àmbit estaria centrat en els continguts digitals.

Les diferents sessions s'iniciaven amb la projecció d'uns vídeos que s'havien preparat per l'ocasió, amb dades referents al tema a tractar. Un  dels vídeos es pot veure al nou web de Biblioteques de Barcelona, que per cert es va presentar aprofitant l’event de les jornades, així com el nou perfil de Twitter. El debat paral.lel que es va produir al llarg de totes les jornades a Twitter el podeu seguir amb l’etiqueta #bib10anys. Va ser divertit i força interessant, encara que trobo que hi va haver relativament poques intervencions, si es compara amb events similars d’altres àmbits.

Aparentment els canvis en el model de negoci en el sector editorial tenen  poc a veure amb l’arquitectura de biblioteques. Però fa temps que penso que si el concepte de biblioteca està canviant tant radicalment amb el pas d’una societat industrial, o post-industrial, a la societat del coneixement (o societat xarxa, globalitzada), és necessari per als arquitectes tenir una idea clara de quins fenòmens es produiran en el futur en l’espai físic de les biblioteques: fins a quin punt hi tindran importància els llibres en suport paper en relació a tota la informació en suport digital, accessible a través d’aparells electrònics, per exemple. Necessàriament el canvi de suport implica canvis tecnològics que han d’afectar l’ edifici. Per això em sembla oportú tenir una visió global no només del que passa al món de la biblioteca sinó també al món editorial. Això en ajudarà tenir la justa mesura del que significa parlar de "biblioteca sense llibres", per exemple.

Els diàlegs, en aquest cas, van ser conduïts per Joaquín Rodríguez, que va començar amb una frase memorable: “La cadena de valor del libro se basa en un sistema de producción industrial, pre-digital, insostenible e ineficiente”. Amb una afirmació així i amb un editor i una autora a la taula, teniem la polèmica gairebé assegurada. La redefinició de la cadena de valor del llibre, en el món digital, implica uns canvis profunds que afecten també a la reconfiguració del rol d’ autor i d’ editor en el model de negoci editorial. En aquest sentit, he trobat interessant el text de l’escriptora Neus Arqués perquè és clar i concís. Sempre que escolto l’editor Ernest Folch em sembla molt entenedor per la clara distinció i relacions que fa entre conceptes: suport (paper o digital) o canal (de distibució, per arribar al lector), relació entre gènere i suport, autor-editor o editor-autor... En qualsevol cas, els dos estaven d’acord en que s’està produint un procés de desintermediació (en el que cada baula perduda respresenta un valor perdut que cal reposar), que implica major interacció a través de la conversa digital (que requereix una participació sostinguda i oberta), i la gestió de la pròpia visibilitat com a element clau, a través del marketing digital.

Arantza Larrauri, de la plataforma Libranda, i Luis Collado, de Google Books España, van parlar de la digitalització i la creació de continguts, processos en els quals les biblioteques tenen cert protagonisme. La conversa va derivar cap a qüestions tecnològiques, com la lluita entre dispositius (e-readers, tabletes...) i formats (ePUB, PDF...), però sembla que hi ha unanimitat en que les qüestions tecnològiques són eventuals i fàcilment superables, i que allò essencial és la creació i edició de continguts, al servei de les quals està la tecnologia. Sembla que cal apostar per dispositius no propietaris i estàndards compatibles.

Jens Thorhaugue, de l’Agència Danesa per a les Biblioteques i els Media, i Rebecca Federman, de la Biblioteca Pública de Nova York, van conversar sobre el rol de la biblioteca pública en el món digital. Van parlar de com utilitzar les eines 2.0 per a donar rellevància a parts de la col.lecció amb baixa rotació: fer visibles algunes parts de la col.lecció a través del blog de la biblioteca (“blogging collections”), fet tweets enllaçant a determinats llibres, al quals es vol donar visibilitat (“tweeting stories”)... En definitiva, utilitzar eines de marketing per a fer visible la col.lecció: d’alguna manera, el mateix que es fa en l’espai físic amb els centres d’interès, les exposicions... Els dos ponents van ser clars respecte la necessitat de ser proactius en l’ adquisició i el préstec del llibre electrònic (no necessàriament del dispositiu de lectura).

En el torn de preguntes va sorgir una certa polèmica entorn dels drets de propietat. Sens dubte, és un tema molt candent i que desperta passions, ja que hi ha enfrontats importants interessos enconòmics, dels diferents graons de la cadena de producció. A les conclusions de les jornades es diria que tenim unes lleis de copyright no adequades als nous entorns digitals. Potser una de les claus és el canvi de mentalitat que suposa el pas de propietat de la informació a accés a la informació (amb el consegüent debat sobre la gestió de llicències...).

Per altra banda, el mateix Javier Celaya ens deia, en un tweet, que a Estats Units un 9% de les vendes del mercat editorial han estat en e-books (mentre que a l’estat no han arribat a un 2% el 2009). El mercat editorial és molt més madur a Estats Units que a Europa, en aquest sentit. Per tant, si volem saber què passará aquí amb les biblioteques en el futur, hem d’observar sobretot les transformacions que s’estan produïnt a Estats Units.

Em va sorprendre la dada que un terç dels préstecs a les biblioteques daneses és digital, segons Jens Thorhaugue. Un terç! Aquí encara estem molt lluny d’això. Els països nòrdics continuen essent, també, una referència de com seran en el futur les biblioteques aquí.

Em quedo amb una frase de Jens Thorhaugue: “La biblioteca ha de ser un lloc per a tots tipus de creació (artísitca, recerca...) i d’innovació. Els continguts seràn creats pels usuaris i la biblioteca serà tansols un equip de proveïdos de serveis”. Servei! Ni edifici, ni col.lecció…

La jornada havia estat interessant, però molt intensa. Crec que els ponents estaven sorpresos per la intensitat de l'horari de treball en aquest país. I també pel fet que després d'un àpat consistent no els haviem deixat fer una becaina ( "La siesta!" reclamava algun d'ells).

L'endemà el dia seria més lleuger...

FONTS:

  • Vila, Ivan. "Joaquín Rodríguez: "La biblioteca también debe asumir la alfabetización digital de sus usuarios". En: La Vanguardia (18/10/2010)

2 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada