Sentir-se bibliotecari

Després de què el passat 30 de juny m'acomiadessin de la feina, i de passar amb nota la primera quinzena de juliol, en què ens hem casat i hem anat de lluna de mel, des del diumenge 25 de juliol torno a la normalitat, a la rutina del dia dia... amb la lleugera diferència de què ara la meua rutina és la d'una persona sense feina i a l'atur. Un canvi de 360º graus, i que a més té lloc en un moment de greu crisi econòmica i, a més, en una zona geogràfica on les expectatives laborals en el meu àmbit són més aviat minses. I si ja és complicat adaptar-se a aquesta nova vida, des de fa uns dies tinc una nova sensació: la de pèrdua d'identit professional, la de sentir-me fora del dia a dia de la BiD. En definitiva, la de no sentir-me bibliotecari... Penso que la pràctica diària de la teva professió t'identifica amb el què ets, amb el què sents i amb el què vius, i la pèrdua d'aquesta professió és un cop negatiu a aquesta autoestima professional que els bibliotecaris tenim tan arrelada.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada