Les biblioteques del futur, segons Lluís Anglada

[caption id="attachment_4254" align="alignnone" width="406" caption="Font: http://juan-velazco.blogspot.com/2009/02/bd.html"]http://juan-velazco.blogspot.com/2009/02/bd.html[/caption]

Excel·lent l'article que publica avui dijous 17 de desembre en Lluís Anglada al seu blog, en què analitza l'evolució l'evolució de les biblioteques des de finals del segle XIX fins els nostres dies. Aquesta transformació es podria resumir en tres passos [les negretes dels tres punts són meues]:

  1. Neixen a finals del XIX sota el paradigma de les 3P: "la de ser instruments per al poble i la d’oferir prestatges plens de cultura impresa sobre paper".

  2. Evolucionen durant el segle XX cap al paradigma de les 3D: "Les biblioteques es desmaterialitzen, es difuminen i es desconstrueixen".

  3. Fins arribar a un futur possible, i que Anglada resumeix en 3C: "connectivitat, complexitat i complementarietat".


Copio aquí l'últim paràgraf; un bon resum:
"En algun moment, cap a mitjans dels anys 60, va poder semblar que la construcció de la biblioteca – organització seria la realització d’un pla al final del qual, com si d’un edifici es tractés, tindríem totalment acabada la biblioteca ‘ideal’. Ara que estem construint la biblioteca digital (amb Google Books i Europeana, per exemple) ens torna a semblar que el pla és possible i la seva finalització també. Però la realització de la biblioteca no és un edifici; la seva realitat és com la d’una conversa sobre com les persones aprenen i creen a partir del coneixement que conserven. Com una conversa amb un amic de tota la vida en la que a mesura que es desenvolupa descobreixes que mai no voldries que s’acabés i que pots interrompre i reemprendre segons convingui."

Val la pena llegir-lo amb calma. No sé si els tres passos s'han de seguir cronològicament, i si per arribar a les 3C cal passar abans pels dos primers? De ben segur, però, que les 3P estan més que superades. Personalment veig que avui dia hi ha una barreja dels dos últims paradigmes, i que s'agafen coses de les 3C, com la connectivitat i la complementarietat; però per contra crec que no hi ha massa camí recorregut en les 3D. Potser és que encara pesa massa, entre la professió i la resta de la societat, la identificació automàtica entre biblioteca i edifici? Fins que no es trenqui aquest esquema mental d'associació entre continent i contingut no entrarem de ple en les 3C? O millor encara, fins que no es desmaterialitzi i es deslocalitzi l'associació entre espai físic, el lloc-edifici, i els /usos/funcions/treballs que s'hi fan, no haurem superat les 3D?

FONT:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada