Les biblioteques com a enginyeria social

El company Lluís Anglada em passa un interessant fragment d'un llibre que en Lorcan Dempsey ha ressenyat el seu blog. Es tracta d'un fragment del pròleg del llibre Books, buildings and social engineering: Early public libraries in Britain from past to present. La idea de fons del fragment és que la planificació i la construcció massiva de biblioteques públiques entre finals del segle XIX i l'inici de la Segona Guerra Mundial fou una acció absolutament planificada des de les administracions públiques, un procés de canvi i enginyeria social segurament sense precedents, i que volia servir per a preparar a la societat davant els nous canvis que s'estaven esdevenint i davant la llavors futura Societat del Coneixement. És a dir, que les biblioteques havien de servir de suport i de base social per aquests canvis; sense elles, no es podia avançar.

Amb l'ajut de Google Translate, aquesta és la traducció al català del fragment que hi ha al blog de Lorcan Dempsey (amb algunes correccions meves):
Busquem rescatar l'històric edifici de la biblioteca pública des d'una perspectiva que en el passat amb massa facilitat es denigra. La construcció massiva - per això és el que finalment es va convertir - dels primers edificis de la biblioteca pública ha de ser celebrada com un bon exercici d'enginyeria social, un esforç sense precedents per un moviment de l'esfera pública per convèncer els ciutadans, de manera consensuada, de la importància del coneixement en una societat cada vegada més obert i la modernització (que hem utilitzat deliberadament el terme d'"enginyeria social "en contraposició al més estret i enganyós de "control social"'). Més concretament, la disposició del que equival a més de mil edificis de les biblioteques en el període 1850-1939 va ser un exercici del que Karl Popper diu "enginyeria social gradual"- d'enginyeria social que va ser gradual i permanentment a revisió en funció de l'experiència i el nou coneixement, una aproximació científica a la planificació del canvi social, en aquest cas a través de la lliure prestació de llibres, informació, educació i coneixement, que reflecteix l'essència de la biblioteca pública com a institució de progrés i de la investigació científica.

Personalment trobo molt interessant la relació entre construcció d'edificis de biblioteques i enginyeria social. Per la relació entre ambdós termes, aparentment oposats però que ara, amb la lectura d'aquest fragment, s'uneixen de manera molt especial. I també per la voluntat de canvi i regeneració socials que es va demostrar llavors, i que prenia a les biblioteques com a epicentre de tot plegat. I per l'època que es descriu, i òbviament salvant les distàncies geogràfiques, culturals, socials i de magnitud quantitativa de l'empresa portada a terme, penso que les Biblioteques de la Mancomunitat de Catalunya també van esdevenir un procés d'enginyeria social a la Catalunya de l'època: un esforç públic immens per a la modernització cultural i social del país, malgrat les dificultats amb què es van trobar.

I ja avui en dia, crec que des de fa uns anys també vivim una època daurada en aquest sentit... com a mínim a casa nostra. Les administracions públiques, amb la Generalitat i la Diputació de Barcelona al capdavant, han liderat i construït una enorme i magnífica xarxa de Biblioteques Públiques que s'estén per tot el país, i que se'ns dubte aquestes han iniciat grans processos de canvi (en tots els sentits), en les localitats en què es troben ubicades. Ha estat, i ho continuarà sent, un procés d'enginyeria social i cultural que ha servit per a modernitzar Catalunya, i fer que els seus habitants tinguin un accés més fàcil i ràpid a la informació, l'educació i el coneixement, els tres fonaments bàsics de les societats modernes.

Però no cal aturar-se en la construcció de noves biblioteques físiques: en calen moltes més: de noves, restaurar i millorar edificis, etc... Cal continuar fent tot això, i més. Però aquesta enginyeria social que han suposat els edificis de les biblioteques cal ampliar-la ara a la xarxa, a Internet. És el nou paradigma, la nova frontera, el nou repte. I si les biblioteques físiques van liderar aquesta enginyeria social, ara també cal (i més que mai) que les biblioteques virtuals també estiguin al capdavant d'aquesta nova forma de fer enginyeria.

FONT:

2 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada