Treballar només amb la perspectiva d'un mes

Estem en plena crisi, d'això ja no en tenim cap mena de dubte. Dia si, dia també, veiem notícies sobre augment de l'atur, ERO's a tort i a dret, acomiadaments,... Un panorama ben galdós. Aquesta és sens dubte la cara més amarga de la crisi, la més dura; però també hi ha cara amagada, més subtil.

I és que la crisi està erosionant també la certa qualitat laboral a què s'havia arribat, amb reduccions d'horaris, baixades de sou i congelacions d'IPC... avui en dia potser un mal menor. Però ara que conec la realitat laboral dels autònoms, he pogut conèixer de primera mà un nou aspecte de la crisi: el treball mes a mes. És a dir, et dic mes a mes si et puc continuar pagant i si podem continuar treballant plegats. Ha de ser dur treballar així, només amb la perspectiva d'un mes, d'un sol mes. És sens dubte una situació complicada psicològicament parlant, que erosiona lentament la teua capacitat laboral i la teua bona predisposició vers el treball; inevitablement, a meitat de mes, la pressió i la incertesa han de fer acte de presència. I evidentment que som tots excel·lents professionals, i que treballarem donant-ho tot fins l'últim dia. Però sens dubte, treballar amb perspectiva (ni que sigui d'un any) ajuda a donar-ho tot en la feina, i et dóna una certa seguretat, ni que sigui com autònom... Per què com treballar quan ja no pots tenir visió de futur, ni el suficient temps per a desenvolupar i deixar tancades les feines per a les quals et van contractar?

1 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada