Les biblioteques (privades) som deficitàries

Penso que les biblioteques privades no som capaces de generar una quantitat suficient d'ingressos directes per a l'entitat que ens acull i que ens dóna suport, fet que ens sitúa en una posició de fragilitat i d'inseguretat davant d'altres seccions que si que generen ingressos, i que han estat i són la principal font de finançament de l'entitat. Costa justificar un servei que a ulls dels gestors només és una gran despesa, sobretot de sous. I és que penso que els que treballem amb actius culturals intangibles ens hem de justificar constament, hem de fer visible la nostra viabilitat econòmica, i més encara amb els temps que corren, poden prescindir dels nostres serveis d'un dia per l'altre. Sé que no està bé ni es correcte reduïr-ho tot als diners, a l'aspecte crematístic... però xiquets, el nostre món està fet així, i el balanç general de comptes a final d'any ha de quadrar. Tan senzill com això... i alhora tan dràstic. I si no, ja saps a on està la porta...

Les estadístiques que elaborem anualment són la nostra principal justificació davant els gestors de la nostra entitat, d'això no en tinc cap dubte. Però, continuen éssent vàlides? Un gestor sap veure el benefici de tenir, per exemple, 250 usuaris en un any? O que s'hagin fet 500 préstecs? Som capaces les biblioteques d'extreure i fer palès algún benefici econòmic amb les estadístiques anuals? O potser els gestors només sabran identificar clarament l'apartat de despeses (sous, manteniment d'edificis, etc...)? Si, si... però escolti, el prestigi em sembla molt bé, però a mi quants diners em fa guanyar al cap de l'any??

No sé si ja s'estan aplicant en alguna biblioteca, però em venen al cap algunes idees i propostes per a extreure i fer visible un cert valor econòmic directe sobre l'activitat de les biblioteques (privades)... Són aquests:

  • Tenir un llibre al prestatge durant molt de temps té un cost econòmic: la despesa i la inversió que es fa en la compra d'un llibre es retorna si aquest té un ús, en forma de consultes o de préstecs. Caldria saber diferents variables i unir-les en alguna fòrmula per a tenir el resultat del cost de cada llibre: preu del llibre; nombre de préstecs anual i la seva durada en dies; nombre de consultes anuals; metres quadrats de la biblioteca; metres quadrats i lineals que ocupa el fons; nombre total del fons; preu mig del m2 en la zona on s'ubica la biblioteca, etc... Tot barrejadet i presentat en una fòrmula. Potser algún expert en bibliometría sabria extreure'n una de tot plegat. Com menys temps estigui un llibre al prestatge, i més temps estigui circulant... menys cost té per a la biblioteca ja li ocupa menys espai.

  • Potenciar el nostre rol d'editors d'informació. I sent part activa i fonamental en la producció de productes (llibres, webs, etc...) informatius a partir dels nostres fons (tant de biblioteca, com fins i tot, d'arxiu). Es tractaria de valoritzar i transformar part del nostre fons en nous productes d'informació que es puguin monetitzar i vendre. Amb grans dosis de qualitat i valor afegit, com a experts en una determinada matèria. I òbviament, una part dels beneficis extrets per la venta d'aquests productes vindria de la biblioteca, depenent del grau de participació de la mateix, és clar. I això caldria incloure-ho dins la memòria anual. Hem de poder ser una indústria de transformació de coneixement.

  • Potenciar també el nostre rol de formadors en informació. Cal desenvolupar la nostra vessant de formació i aprenentatge en fons d'informació especialitzades i temàtiques, i ser capaços d'inserir-la en la possible tasca de formació que desenvolupi la nostra institució mare; una formació molts cops de pagament. Hem de ser capaços d'oferir una programació estable de cursos temàtics i específics i amb un alt nivell de continguts, i que fins i tot es poden vendre i exportar fora de la nostra institució. Hem de poder ser una indústria de difusió de coneixement.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada