La fragilitat de les Biblioteques en temps de crisi

En temps de crisi com els que corren, les biblioteques (i en concret les biblioteques especialitzades) crec que som uns actors especialment vulnerables i fràgils. Penso que el servei de biblioteca en una institució privada és per se un servei deficitari. La institució no n'obté cap benefici directe, més enllà de les possibles quotes als seus socis, o les fotocòpies i reproduccions de documents. La resta, són despeses: de personal, d'instal·lacions, d'equipaments, de fons,...

Bé, un dels pocs beneficis que pot obtenir la institució és en termes de prestigi social i cultural, de reconeixement per la tasca desenvolupada,... Això, segurament, és només vàlid en temps de bonança econòmica. He après que el benefici d'una biblioteca especialitzada, el seu benefici més gran i important, prové principalment de l'ús i el moviment de fons: com més es consulti un determinat llibre o document, com més préstecs es facin i per tant menys temps estigui al prestatge, més benefici i més rendiment tindrà la biblioteca. És a dir, l'espai que ocupen els documents s'amortitzarà més... I he après a justificar-ho tot plegat en les memòries anuals.

Però és clar, són beneficis intangibles, difícils de quantificar i valorar objectivament... i més encara quan la tresoreria i la caixa apreten. Suposo que llavors el prestigi passa a segon terme, i especialment els bibliotecaris correm un seriós perill.

4 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada