La biblioteca juganera

Dimarts passat dia 30, com ja sabieu, vaig participar en la presentació d'Imagina la biblioteca pública del segle XXI a Tarragona. A la taula, moderada per en Ciro Llueca, hi va participar també l'Àlex Cosials.



Va ser una jornada molt enriquidora, especialment el debat que es va generar al voltant de la taula rodona, i que en Ciro va saber animar i portar de forma magistral. El públic assistent, una quarantena, va participar activament, aportant visions, fent crítiques, comentant experiències... Bé, res va quedar clar, i possiblement vam sortir tots d'allà fent-nos encara més preguntes. I és que en les notes que vaig prendre, hi tinc anotat que hi ha grans dosis de desorientació professional entre els bibliotecaris!! 

Bé, per la meua banda, vaig intentar exposar algunes de les idees que durant aquests últims dies he anat expressant en el blog (a la sessió de Tortosa del dimarts vinent dia 7 d'octubre potser n'apareixen de noves), i volgudament vaig voler adoptar una posició agosarada, potser una mica transgressora... No sé si ho vaig aconseguir, però el que si que vaig veure que potser els meus arguments i tot el que vaig parlar van sorprendre. El que ja no sé si de forma negativa o positiva. Personalment, jo en trec un balanç molt positiu.

Voldria comentar un aspecte de la xerrada. Ja cap al final, en Ciro ens va demanar un adjectiu per a definir la biblioteca pública. Van aparèixer: provocadora, seductora, imaginativa, que creiï il·lusió, oberta al món, pública... El meu, juganera... La biblioteca juganera. Vivim en una societat lúdica, en què l'oci i la diversió hi formen part ja intrínseca. L'oci, el joc, és un element clau en l'adquisició d'informació i de nous coneixements... els infants aprenen i creixen jugant. Ens hem de divertir aprenent, hem d'aprendre divertint-nos. I a la xarxa (però també a la vida real), la filosofia 2.0 és com un gran joc en què tothom hi participa, tothom hi juga i tothom hi té alguna cosa a dir... I les biblioteques hi hem de jugar un paper determinant. Som una part importantíssima d'aquest gran joc. Hi voldrem jugar?

Hi ha altres temes que voldria tractar, relacionats amb l'arquitectura... però es mereixen un article a fons. Dir-vos també, d'altra banda, que a la xerrada va venir en Jaume, que va intervenir en les preguntes aportant la visió d'un editor. Serà molt interessant poder llegir les seues valoracions sobre la jornada. Es sap moure a la perfecció dins del món bibliotecari... I bé, vam passar junts un dia excel·lent, amb visita al COAC Tarragona inclosa i dinar al Barhaus! I un punt negatiu: pel que em van dir, cap xerrada s'està enregistrant en vídeo, ni s'estan fent fotografies, ni... res de res... Gran error, i que convindria resoldre en les xerrades que encara queden. A Tarragona no vaig tenir l'ocasió de fotos, però a Tortosa prometo fer-ne'n...

I dimarts 7 d'octubre, el projecte es trasllada a Tortosa... Ens hi veurem?

Actualització (14 d'octubre de 2008):

En Jacme ja ha escrit sobre la xerrada de Tarragona, i sobre la meua intervenció diu així:
Però les idees que més em van captivar van ser les del Dani. Potser perquè el seu discurs anava més enllà de la realitat confusa en què viuen els bibliotecaris camptarragonins. Apuntava que les biblioteques s’estan transformant en un poti-poti de serveis i que els bibliotecaris assumeixen massa feines: en un futur no gaire llunyà hauran de decidir què han d’oferir i què no. I possiblement esta tria vindrà donada pel context social en que es troba cada biblioteca en particular, i no a base d’una directiva general (això es pot comprovar veient l’avaluació que feia el dani de la mateixa xerrada a Tortosa). I també no es va poder estar de proclamar que els serveis han de dirigir-se cada volta més cap a entorns digitals, però que abans cal que els bibliotecaris assumeixen la tecnologia 2.0 com a pròpia per poder-la desenvolupar adequadament (talment com els polítics).

Gràcies per la referència! :-)

6 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada