La biblioteca com a símbol

Les biblioteques, els edificis, han de ser els principals símbols de la nostra professió. Són potser la part més visible del nostre col·lectiu, i la que primer percep la ciutadania. I en un moment potser d'una certa desorientació i de falta de línies clares que ens delimitin com a professionals, potser hauriem de cuidar més els nostres edificis. Com materialitzem les nostres funcions i les nostres tasques? Què necessitem físicament? Els edificis de les biblioteques haurien de ser un reflex clar de les nostres funcions. Què hi desenvolupem? I els nostres usuaris, a través del espais que els acullen, també haurien de tenir clar què hi poden fer, allà?

La necessitat de què les biblioteques siguin símbols en l'àmbit de l'arquitectura ja la vaig anotar en l'article "Apunts sobre l'espai en les biblioteques" (25 de setembre de 2008):
Arrisca, innova, busca noves solucions arquitectòniques en l’espai. Hi ha idees i solucions radicals, diferents. Les biblioteques poden i han de ser referents arquitectònics de la seva ciutat, han d’esdevenir símbols socials, icones locals. Han de ser capaces de generar debat en si mateixes, i ja des de l’edifici mateix que les acull. Quina millor carta de presentació que aquesta, la d’un edifici diferent, innovador i trencador?? Bé, de fet en bona mesura ja ho són, però perquè no adoptar propostes com la de la futura Biblioteca Nacional de Praga o els bolets de la Biblioteca Universitària de Seikei? O són massa agosarades…?

Bé, aquesta anotació era clarament arquitectònica... però també, i relacionat en l'àmbit de l'arquitectura i l'urbanisme, han de ser símbols socials i ciutadans:

  • Les biblioteques han de ser capaces de regenerar tot un barri degradat, i de crear un nou pol d'atracció ciutadà, cultural, i econòmic... A Tortosa en tenim un excel·lent exemple amb la Biblioteca Marcel·lí Domingo, ubicada en ple centre urbà de la ciutat: una zona absolutament degradada i abandonada. Una aposta de risc i agosarada, i que ha sigut un èxit molt reeixit.

  • I també, perquè no, les biblioteques es poden, s'han d'ubicar en un espai amb una forta càrrega social, simbòlica i històrica per a la ciutadania. Per exemple, a Roquetes (els antics Jesuïtes), i a La Sénia (les antigues escoles republicanes), hi trobem dos bons exemples...


En els tres casos (edificis arriscats i trencadors, pols de regeneració de zones urbanes, o ubicació en edificis històrics), les biblioteques, els edificis, han de ser símbols i líders. Els edificis ens poden i ens han de servir com a la nostra millor carta de presentació del què som, de qui som, què fem i com ho fem. I això ho hem de cuidar amb cura. De fet, estic convençut de què ja ho estem fent.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada