Preguntes davant del buit

Em repetiré, faré d'abuelo cebolleta, posaré una mica del dit en la llaga, però tenim clara quina és la filosofia del projecte de qualsevol biblioteca? Tant és, si... biblioteca pública, especialitzada, universitària... Hi ha un buit en aquest sentit? I aquest buit, el tenim només els bibliotecaris o també és extensiu als nostres usuaris? És només una percepció o fins i tot és una realitat? Preguntes, preguntes i més preguntes, i ben poques respostes clares, precises i concises.

Bé, i a banda d'un buit en la biblioteca... també hi ha un buit en els bibliotecaris. Ja sento tota la caballeria sobre meu... Encara estem en un procés de redefinició de la nostra professió: què fem? què hem de fer? com ho fem? on ho fem? ho fem bé? què hi fem a les nostres biblioteques? com volem que siguin les biblioteques on treballem? quins serveis oferim? com els oferim?... ufff... em canso. Potser la transversalitat de la nostra professió ha provocat que siguem més permeables a tots els canvis socials, econòmics, culturals que estem experimentant. Des de sempre hem estat una professió molt adaptable, amb capacitat de ser flexible davant dels canvis; i ho hem demostrat abastament. Però potser els canvis actuals ens estiguin superant? Anem a diferents velocitats?

Quines tasques hem de desenvolupar? Què hem d'acollir a les nostres biblioteques? I què hi hem de fer nosaltres, que hi treballem? Continua vigent el paradigma de fa 10 o 20 anys? La catalogació, el sancta sanctorum de la biblioteconomia, ha de continuar sent el centre de tot, el centre del nostre sistema solar? Definitivament no. I aquí (no en la catalogació en si, sinó en el que significa) ens hem d'aturar: les noves generacions anem empenyent fort, hi ha canvi generacional, anem incorporant noves maneres de fer, noves maneres de concebre i pensar la nostra professió i el paper que jugem en la societat actual... però potser encara hi ha certs sectors dins del nostre col·lectiu reaccionaris, i reticents al canvi. I dissortadament aquests sectors, en bona mesura, ocupen encara posicions de poder. Hi ha un fre, que ajuda a augmentar aquest buit, aquesta percepció del buit: aquests sectors tiren de la corda en el sentit contrari al que estem estirant les noves generacions. Quin cansament!

Tot plegat fa que no tinguem definicions clares i concises del projecte de biblioteca que volem... i tampoc del projecte de bibliotecari que volem? Genís Roca ens va donar algunes pistes sobre el nostre futur, i també sobre la nostra biblioteca? Les funcions clàssiques i tradicionals han perdut pes i importància dins el nostre dia a dia.


Font: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/70162 [Consulta: 28 de setembre de 2008]

Però vaja... també hi ha punts positius, per descomptat: tenim uns sistemes de biblioteques de primer ordre, capdavanters en molts aspectes i que són models a seguir per a altres indrets. S'hi han invertit milions, s'han construit edificis moderns i equipats de forma excel·lent. I tot plegat s'ha de valorar positivament... Però, ara faltem nosaltres.

Personament, a vegades tinc la sensació que les biblioteques (de qualsevol tipologia) són una mena de calaix de sastre capaç d'acollir qualsevol cosa, tot s'hi val, tot és possible a la biblioteca. I els bibliotecaris, sens dubte, som uns professionals excel·lents i que hem sabut donar sortida a tot el que se'ns ha anat demanant des de les instàncies de poder. Sens dubte, ens mereixem totes les medalles, com el Màgic Andreu. Ens hem sabut adaptar a tots els canvis tecnològics i socials dels últims 10 o 20 anys. Però volem, o podem, continuar acollint infinitat de serveis i funcions? Podem, tenim la capacitat suficient per a ser un calaix de sastre sense fons? O val més centrar-se en unes poques activitats cabdals i prioritàries, i centrar tot el nostre esforç en elles?

Bé, i sens dubte ja som un calaix de sastre de qualitat i eficiència. Donem garanties en aquest sentit, i se'ns valora. Però si ens centrem, si tenim clares només unes poques funcions de primeríssim ordre, aquesta qualitat i eficiència no augmentaran?

Per a pensar... Somien els androides amb biblioteques?

5 comentaris:

  1. Daniel, recorda que la tesi principal de la conferència d'en Genís Roca era que les grans organitzacions, com els transatlàntics, no poden fer cops de timó sobtats perquè s'enfonsarien i això és perjudicial per a la majoria.

    Les biblioteques solen estar incloses en grans organitzacions i no poden defugir la cultura pròpia d'aquestes. Tot sovint són unitats ben dinàmiques i modernes, molt més del que s'espera d'elles i de la imatge amb què la jerarquia i els usuaris les identifiquen. La lluita, de vegades, és per fer entendre als qui manen que podem assumir competències inesperades.

    ResponElimina
  2. @gamoia: si, de fet penso que les biblioteques i els bibliotecaris hem destacat per la notra capacitat de flexibilitat i adaptabilitat als canvis, i hem assumit i integrat noves funcions i competències que han fet que siguem un servei de qualitat... i dins de les nostres organitzacions ho hem demostrat abastament... però... l'assumpció de massa competències, de massa funcions, de massa serveis, de massa productes,... ens ha convertit en un poti-poti sense unes línies clares???

    ResponElimina
  3. Estem en un temps estrany perquè de fet les nostres biblioteques són un gran èxit com a equipaments per fi reconeguts. Les funcions tradicionals són les que espera l'usuari i quedaria ben decebut si no les oferíssim.

    Les funcions noves estan per adjudicar i no som els únics actors que aspiren a cobrir l'oferta. Pren l'exemple dels telecentres. O les universitats: en algunes hi ha fusions de serveis informàtics, audiovisuals i biblioteca; en d'altres, hi ha especialitzacions diverses.

    El món de l'edició està trasbalsat i tots els papers es redefineixen. El nostre també. Hem de ser únicament una oficina de negociar contractes? Hem de mantenir sistemes de biblioteca digital? Qui de nosaltres? Amb quin suport tècnic? Quin paper hi juguem? I el suport a la creació de documents? Tenim la formació per a assumir segons quins rols?

    Crec que en l'etapa actual és normal que encara no tinguem clar el nostre paper futur però no podem badar. Cal assumir riscos, formar-nos a tota marxa en tic i fer-nos presents per prendre part activa en el nou context. Segur que no tots els experiments seran reixits però això forma part del repte i no ens ha de fer por.

    ResponElimina
  4. [...] En les passades Jornades d’Atic 2ª, i durant la intervenció de Genís Roca “Informació vs. Formació”, Dani Gil va preguntar sobre el paper dels bibliotecaris en els nous escenaris digitals. La resposta de Genís ha provocat reflexions molt interessants, tant per part de Gamoia com per part de Dani. [...]

    ResponElimina
  5. [...] En las pasadas Jornadas de Atic 2ª, y durante la intervención de Genís Roca “Información vs. Formación”, Dani Gil preguntó sobre el papel de los bibliotecarios en los nuevos escenarios digitales. La respuesta de Genís ha provocado reflexiones muy interesantes, tanto por parte de Gamoia como por parte de Dani. [...]

    ResponElimina