Democratització i universalització

La democratització i la universalització de l'accés a la informació, l'alfabetització, l'educació i la cultura són avui dia un fet, una realitat. Com a mínim a casa nostra. I afegiria més: també al lleure i a l'oci. I internet ha facilitat les coses enormement, amb uns preus raonables i assequibles, i a l'abast de la gran majoria de les butxaques. Una autèntica revol·lució ja plenament consolidada.

En aquest context, les biblioteques (i els bibliotecaris) continuem sent elements clau per a accedir a la informació, a l'alfabetització, a l'educació i a la cultura? Continuen sent funcions bàsiques de la Biblioteca? Bé, potser ja no som tan important... Han aparegut nous actors que han incorporat i assimilat aquestes funcions que originalment eren pròpies de la biblioteca. Pèrdua de protagonisme? Falta de lideratge?... No ho séO potser menys càrrega de feina, uff!! Tampoc ho sé. El que és cert que actors com els centres cívics, els casals, les ludoteques, els telecentres o els punts òmnia han vingut per a quedar-se... i assumeixen funcions que ben bé podrien ser de la biblioteca. I a més, actuen de meravella!! O potser benvinguts siguin? Compartim el protagonisme i caminem junts, tots sumem!! Però... què fa que un usuari es decanti més per un telecentre que per una biblioteca?

Però vaja, quins reptes ens demanda la societat actual? Penso que potser cal que ens centrem més en la informació, en allò d'intangible, en la immaterialitat de la gestió de la informació... però al mateix temps incorporar la formació i l'aprenentatge: donar pistes, obrir camins, etiquetar, publicar, editar, donar idees, pistes, categoritzar... ensenyar que hi ha tot un món més enllà de Google. Aquesta és la nostra principal diferència, el nostre valor afegit, el nostre grau de qualitat i que pot decantar la balança. Però segur que no podem fer-ho sols, i hem de treballar conjuntament amb tots els altres actors que he mencionat abans.

1 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada