El purisme matarà la nostra professió

Comparteixo al 100% aquestes paraules:
En fin, es triste que aún muchos de nosotros tengamos como máxima aspiración catalogar doce libros al día siguiendo escrupulosamente las ISBD y eligiendo el mejor encabezamiento de materia olvidándonos de que los actuales sistemas de recuperación de la información no dan importancia alguna a estos aspectos...

Todavía hay mucho retrógrado entre nosotros.

D'aquest tema ja en vaig estar parlant amb una amiga excel·lent fa uns mesos. Tinc la sensació que dins la professió hi ha un ampli sector de puristes, de persones encaparrades en què tots les $ del format MARC estiguin correctes, en què els espais entre etiquetes estiguin ben posadets, en mantenir net i pulit el catàleg de registres innecessaris,... De bibliotecaris que fan un tap, que són reticents a incorporar i usar totes aquestes tecnologies... O més ben dit, a incorporar a la seua feina tota aquesta filosofia. Hi ha un problema greu d'estructures mentals de bona part del nostre col·lectiu. I ep!! no dic que tot això no sigui important... però que s'obliden de què a fora hi ha persones que els importa ben poc tot això: només volen trobar la informació, i si a través de Sant Google o de Yahoo Apòstol ho troben abans, es quedaran tan feliços i satisfets. Penso que els OPACS actuals els resulten sovint complicats, díficils de fer funcionar... I a fora, a més, hi ha persones que volen un tracte personal, una atenció i una dedicació (si pot ser, exclusiva)... La web 2.0, la biblioteca 2.0 és social... i la nostra professió és també social.

Espero que em tireu a sobre l'exèrcit... ;-)

FONT: http://mixobitacora.blogspot.com/2008/04/estoy-triste.html [Consulta: 13 d'abril de 2008]

1 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada