La meua valoració sobre la xerrada a les Nits a l'Àtic

Amb molt de retràs, massa potser, exposo les meues reflexions i la meua valoració sobre la xerrada que vaig fer el passat dia 8 de febrer de 2008 a les Nits a l'Àtic. En principi l'haviem de fer entre la Begonya Ferré de la Biblioteca de Roquetes i jo. Però dissortadament, la Begonya es trobà malament i no pogué venir. Així que vaig afrontar tota la xerrada en solitari. Cap problema!!

Nits a l'Àtic (6)

Tot i això, la veritat... en tinc sensacions contràries. Per una banda, durant la primera meitat de la xerrada ho vaig passar francament malament: tenia la sensació (bé, la certesa) de tartamudejar en excés, em sentia insegur... Potser un motiu d'això sigui que la primera meita de la presentació se l'havia preparat la Begonya i no jo. No obstant, vaig intentar defensar-la tan bé com vaig poder. Suposo que l'experiència i els coneixements aculumats ja comencen a ser un grau, i perquè són recursos amb què treballo pràcticament cada dia. I sobre el tema de la tartamudesa, crec que he arribat a un punt en què sé afrontar les situacions complicades i tenses amb certa solvència, i puc "dissimular" les meues mancances. De fet, molts dels assistens

En canvi, en la segona part ja em vaig sentir més còmode, i la presentació va anar sobre rodes. Era la part que em vaig preparar, que coneixia més a fons, i per tant, anava al lliçó apresa. I sempre em passa: al començament de cada intervenció meua en públic en trobo inestable, insegur... però a mida que avanço en l'exposició, em sento més a gust, amb més confiança. També voldria destacar la qualitat i nivell d'aprofundiment de les preguntes dels assistents. Eren aquelles preguntes complicades, que costen de defensar, amb suc...

En general, però, estic molt satisfet de la xerrada. Despertà molt d'interès entre els assistents (les preguntes així ho denoten). Molts, a partir de la xerrada van descobrir una sèrie de recursos a la xarxa que abans desconeixen. I això és sensació indescriptible. Que arran d'una xerrada teua, algú coneixi noves eines per al seu treball diari, és fantàstic. La xerrada va servir que per alguna cosa, sens dubte. I la intenció última que cercavem, la de comunicar i apropar tot el món de la BiD al públic en general, en menor o major mesura crec que es va acomplir.

A tots: als Atictes per donar-nos l'ocasió d'exposar i parlar sobre aquest món tan extrany i sovint tan hermètic de la BiD; i als assitents, per l'interès i per la paciència que van mostrar en tot moment. Entre tots, vam passar una nit molt interessant, productiva i enriquidora.

També n'han parlat:

7 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada