Anuari ThinkEPI 2007

M'ha arribat a mans (gràcies Javier) l'Anuario ThinkEPI 2007, editat pel company Tomàs Baiget. El Grupo de Análisis sobre Estrategia y Prospectiva de la Información, ThinkEPI, inicia el seu camí el maig de 2005. Amb certa periodicitat el Grupo publica les seves contribucions al mateix web de ThinkEPI, a través de la llista Iwetel, i alguns, pocs, s'han publicat també a la revista El Profesional de la Información. Ara, el Grupo, després d'un any i escaig de vida, aglutina tots aquests articles en un únic volum, un anuari que esperem tingui, com a mínim, periodicitat anual. I els publica revisats, corregits i actualitzats; tot plegat n'augmenta encara més el seu valor.



El cos principal de l'anuari s'organitza al voltant de 6 grans temes:

  1. Marc general. Legislació, societat i cultura.

  2. Anàlisi i recuperació de la informació.

  3. Continguts, productes informatius.

  4. Formació i professió.

  5. Gestió de la informació i del coneixement.

  6. Sistemes d'informació. Informàtica i tecnologies.


També hi podem trobar un apartat d'estadístiques sobre la professió, un recull de conferències, fires i congressos, i un índex onomàstic.

Molts dels articles aquí publicats els he anat llegint a través d'Iwetel o del propi web de ThinkEPI. Els trobo senzillament fantàstics, molt ben escrits. Són petites dosis, articles curts, centrats en un únic tema, molt concret. Res més. Un format àgil, que es llegeix en cinc minuts. Una ràpidesa, instantània, que casa perfectament amb el medi, internet, un medi ràpid, veloç, on el temps val diners. I que permet també a molts de nosaltres, que també disposem de poc temps, trobar respostes concretes i precises a una problemàtica concreta... i només aquesta.

Penso que a la professió li feia falta una eina com aquesta... o més que una eina, un concepte com aquest. Articles frescos, àgils. "Píldores BiD"... En bona mesura potser cal trencar amb la certa tradició d'escriure articles densos, de desenes de pàgines, i difícils de digerir. La iniciativa de ThinkEPI penso que busca això. I busca també potser una "concentració" de coneixement, d'experiències. Reduir un article a allò de més important; als termes i conceptes clau que cal recordar. I res més. En aquest sentit penso que cal felicitar als membres del grup i als professionals que han escrit els articles: es tracta d'un complex exercici de resum i concentració de conceptes que sovint és difícil de fer i portar a terme. El minimalisme del "less is more" arquitectònic sembla que també s'ha pogut aplicar a la biblioteconomia i a la documentació. O com deia Neus Arqués en una recent La Gazetta, que cal aplicar els conceptes del minimalisme entesos com una reducció de la complexitat (Les paraules orienten). Aquesta reducció de la complexitat es podria encaminar, potser, a apropar el nostre coneixement com a col·lectiu, i especialment el del col·lectiu de ThinkEPI, a una major difusió del nostre paper, del paper dels professionals de la BiD, en una societat ja altament tecnològica i tecnificada. Podem reduir la complexitat; nosaltres ho sabem. Però falta que el nostre entorn també ho sàpiga. Segur que fent una bona difusió del Anuario s'aconseguirà. I sembla que tot plegat s'està portant a terme amb un èxit considerable.

No obstant això, penso que per la pròpia naturalesa de la idea de ThinkEPI, el seu medi natural no és altre que internet. Aquestes petites dosis, pastilles, actualitzables constantment i canviant i afegint nous continguts pràcticament a diari, viuen molt malament fora d'internet. Estic d'acord que apropen els seu contingut a persones que mai les consumirien per internet. Però potser estaria bé replantejar-se si realment és útil i pràctic editar cada any un anuari, quan se sap perfectament que ja no només en un any, sinó en qüestió de mesos, el contingut d'un anuari quedarà ja desfasat. Tot plegat, sota la meua opinió, no s'addiu massa bé amb la filosofia "web" que destil·la ThinkEPI, que neix a i per internet.

També voldria, finalment, parlar d'una certa, no sé, en podriem dir duplicitat d'esforços. M'explico. Tot i que els dos anuaris tenen finalitats, objectius, continguts, i segurament públic diferent, aquí a Catalunya el COBDC ja publica de forma anual (tot i que amb certa irregularitat), el seu anuari, el Bibliodoc. Repeteixo, són dos productes totalment diferents... i fins i tot els seus impulsors són també molt diferents: un col·legi professional i un grup de professionals de la BiD. Però potser es podrien arribar a establir col·laboracions. Som especialistes en transversalitat... La multiplicitat i la diversitat de productes on triar i llegir és per se bona i enriquidora. Però també ho és, i molt, la unió de dos bons productes si junts aconsegueixen crear un producte encara millor. Sóc molt agosarat?

2 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada