California, anys 50-60, anys pop



Ja fa uns quants dies tafanejant entre els prestatges de la biblioteca de Caja de Madrid a Barcelona, vaig trobar un llibre sobre l'arquitectura pop dels anys 50-60 (hi ha una versió espanyola editada per Paraninfo l'any 1999) i dels treballs, més concretament, de Kanner Architects. Us el recomano. A la introducció se'ns fa un petit però acurat esbòs sobre la l'arquitectura d'aquella època i d'aquella zona geogràfica: l'època pop, temps d'ebullició i d'inquietud, temps de trobar noves vies i nous camins vitals. La introducció comença, crec recordar, amb un viatje de Warhol cap a California, en què diu alguna cosa semblant a què a mesura que s'apropaven a California l'ambient era més pop. El pop potser com a element que cohesiona i que vehicula una nova forma d'entendre-ho tot: el pop apropa tota manifestació artística al ciutadà, fent-la més seva i segurament també més real i més feliç. El pop rebaixa (sense menysprear-lo ni anorrear-lo) l'art a una manifestació popular més, desposseint-lo d'un cert elitisme inherent i deixant-lo a peu de carrer. I el pop potser féu el mateix amb l'arquitectura: per aquell llibre desfilen projectes propers i simples, humans, fets amb moltíssima imaginació i enginy -i sovint amb pressupostos minsos i escarransits- però que no per això deixen de ser menys atractius ni elegants. Entre els quals hi destacaria l'In-n-out Burger, que sembla extret d'un còmic, amb colors llampants i contundents, i que recull la tradició dels Googies dels anys 50-60 d'Armet & Davis, restaurants de menjar ràpid, paradigma comercial i social (i ara també arquitectònic) d'una època i d'un lloc concret, i d'un pensament arquitectònic imaginatiu, lúdic, i festiu, que penso modestament que en bona mesura s'ha perdut.

FONTS:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada