Carol Brey-Casiano i les utopies

Les 9es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació van començar amb una conferència inaugural de Carol A. Brey-Casiano, presidenta de la ALA, l'American Library Association.

Més enllà del castellà de Texas que ha emprat (trobo molt elogiós de part seva que s'expressés en castellà), en l'ambient planava la sensació que hagués valgut més que fés la conferència en anglès, i encara més quan teniem traducció simultània... Però de la conferència hi ha dos aspectes que m'han semblat més importants: la utopia, i la comunitat.

De la conferència n'he extret una sensació molt sana d'una utopia latent (o no) en la seva exposició, i sobretot, en els seus plantejaments i en la seva forma d'entendre la professió bibliotecària i en general la vida. Utopia en pensar que encara es pot canviar el món, i que aquest canvi es pot fer perfectament des de les biblioteques, i que junts podem aconseguir un una vida i una societat millors. Crec que potser ens falten a la vella Europa pensar en utopies i en un món millor, i creure en futurs d'una manera tan entusiasta com la seva; potser es tracta d'un fet diferencial nord-americà, un fet que penso que és molt positiu. "¡¡¡Si, podemos!!!", deia tot aixecant un puny i animant l'auditori... potser actituds molt americanes, i que des d'Europa segurament veiem una mica rarotes i que de ben segur ens sobten molt. Però aquesta frase penso que resumeix molt bé una filosofia, tant personal com professional, de superació, de millora i de ganes d'actuar, actuar, actuar...

En segon terme, admiro la implicació i la dedicació que les biblioteques tenen als EUA vers la comunitat, i la seva participació en tota mena d'actes cí­vics i socials, i fins i tot la seva impulsió i creació. Més o menys, i resumint, deia la conferenciant que les biblioteques ens hem d'acomodar a les nostres comunitats per tal de donar-los un millor servei. Absolutament d'acord. I penso que aquesta interrelació adquireix més importància en les biblioteques de zones rurals, on les societats no es dilueixen en un oceà indefinit de milions de persones atrafegades, i on les relacions interpersonals es poden tractar amb més amor i delicadesa. Em refereixo naturalment a comunitats geogràfiques o territorials, de poca població i dispersa, rurals, on les biblioteques (tota mena de biblioteques) adquireixen nous rols i funcions, i on el tracte personal trobo que és indispensable, i on de ben segur adaptar-se a la comunitat esdevé un qüestió de vida o mort.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada