From symbolic temple to dematerialization: a journey through library architecture from the 20th to the 21st century

Inside the roundabout of the Stockholm Public Library. Author: Holger Ellgaard. Source: Wikipedia

This book is the result of the extension and improvement of the article that, with the same title, was published in issue 38 of June 2017 of the digital journal BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació. This expansion and improvement has consisted in the addition of new sections that complement and deepen the argumentation already expressed in the article, together with the inclusion of new bibliographical references, as well as the presence of an epilogue that, as a kind of philosophical and professional reflection, serves as a conclusion. In addition, a prologue has also been included, by the architect Josep Maria Miró i Gellida -responsible for the Nitidus studios- and who is the author of the future Provincial Public Library of Barcelona, which has yet to be built (and which is one of the oldest and most persistent demands of the librarian collective in Catalonia). As with the publication of the article, the book also aims to establish an evolution in the architecture of libraries throughout the 20th and 21st centuries. This evolution highlights the different transformations that the library buildings have undergone, adapting to different forms, but above all to respond to the different social and cultural realities and also changing characteristics of each period and each historical moment. It proposes an evolution divided into 5 major architectural transformations. For each of these five transformations, one or more paradigmatic libraries from around the world are presented, clearly exemplifying the transformation to which reference is to be made. Each presentation is accompanied by an explanation of its main characteristics in terms of spaces and architecture, to finally argue this decision based on quotations from external sources and also with its own argumentation. It should be noted that quotations from other languages have been translated into Spanish. The result is a chronological and historical evolution that serves to frame and contextualize, ultimately, the fifth and final current transformation of libraries. The book also includes an extensive bibliography that should serve as a starting point for future and new studies on the subject.
All book is available at: https://www.amazon.com/dp/B07GLJL8FG

Del templo simbólico a la desmaterialización: un recorrido por la arquitectura bibliotecaria del siglo XX al XXI



Este libro es el resultado de la ampliación y la mejora del artículo que, con el mismo título, se publicó en el número 38 de junio de 2017 de la revista digital BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Esta ampliación y mejora ha consistido en el añadido de nuevas secciones que complementan y profundizan el argumentario ya expresado en el artículo, juntamente con la inclusión de nuevas referencias bibliográficas, así como con la presencia de un epílogo que, a modo de cierta reflexión filosófico y profesional, sirve como cierre. Además, también se ha incluído un prólogo, a cargo del arquitecto Josep Maria Miró i Gellida -responsable del estudio Nitidus- y que es el autor de la futura Biblioteca Pública Provincial de Barcelona, aún por construir (y que es una de las reivindicaciones más antiguas y persistentes del colectivo bibliotecario en Catalunya). Como con la publicación del artículo, el libro también tiene como objetivo establecer una evolución en la arquitectura de las bibliotecas a lo largo de los siglos XX y XXI. Esta evolución pone de manifiesto las diferentes transformaciones que han sufrido los edificios de las bibliotecas, adaptándose a diferentes formas, pero sobretodo para dar respuesta a realidades sociales y culturales diferentes y también cambiantes propias de cada época y de cada momento histórico. Se propone una evolución dividida en 5 grandes transformaciones arquitectónicas. Para cada una de estas cinco transformaciones se presentan una o diversas bibliotecas paradigmáticas de todo el mundo, y que ejemplifican claramente la transformación a la que se quiere hacer referencia. Cada presentación viene acompañada de una explicación de sus principales características en lo referente a los espacios y la arquitectura; para, finalmente, argumentar esta decisión a partir de citas de fuentes externas y también con argumentario propio. Hay que decir que se han traducido al castellano las citas textuales provenientes de otros idiomas. El resultado es una evolución cronológica e histórica que sirve para enmarcar y contextualizar, en último término, la quinta y última transformación actual de las bibliotecas. El libro incluye también una extensa bibliografía que tiene que servir de punto de inicio para futuros y nuevos estudios sobre la materia.

Del temple simbòlic a la desmaterialització



Acaba de sortir del forn el meu nou llibre: Del temple simbòlic a la desmaterialització: un recorregut per l'arquitectura bibliotecària del segle XX al XXI. Està editat per l'editorial Petròpolis, i ja es pot comprar tant a Lektu com a la meva botiga virtual on tinc tots els meus llibres. A més, el llibre inclou un pròleg de Josep Maria Miró i Gellida, de l'estudi d'arquitectura Nitidus.

Comparteixo aquí el prefaci del llibre:
Aquest llibre és el resultat de l’ampliació i la millora de l’article, que amb el mateix títol, es va publicar al número 38 de juny de 2017 de la revista digital BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Aquesta ampliació i millora ha consistit en l’afegit de noves seccions que complementen i aprofundeixen l’argumentari ja expresat a l’article, juntament amb la inclusió de noves referències bibliogràfiques, així com amb la presència d’un epíleg que, a mode de certa reflexió filosófica i profesional, serveix com a tancament. A més, també s’ha inclòs un pròleg, a càrrec de l’arquitecte Josep Maria Miró i Gellida –responsable de l’estudi Nitidus– i que és l’autor de la futura Biblioteca Pública de l’Estat a Barcelona, encara per construir (i que és una de les reivindicacions més antigues i persistents del col·lectiu bibliotecari a Catalunya). Com amb la publicació de l’article, el llibre també té com a objectiu establir una evolució en l’arquitectura de les biblioteques al llarg dels segles XX i XXI. Aquesta evolució posa de manifest les diferents transformacions que han sofert els edificis de les biblioteques, tot adaptant-se a diferents formes, però sobretot per a donar resposta a realitats socials i culturals diferents i també canviants pròpies de cada època i de cada moment històric. Es proposa una evolució dividida en 5 grans transformacions arquitectòniques. Per a cada una d’aquestes 5 transformacions es presenten una o diverses biblioteques paradigmàtiques d’arreu del món, i que exemplifiquen clarament la transformació a la qual es vol fer referència. Cada presentació va acompanyada d’una explicació de les seves principals característiques pel que fa als espais i l’arquitectura; per, finalment, argumentar aquesta decisió a partir de cites de fonts externes i també d’argumentari propi. Cal dir que s’han traduït al català les cites textuals provinents d’altres idiomes. El resultat és una evolució cronològica i històrica que serveix per emmarcar i contextualitzar, en últim terme, la cinquena i última transformació actual de les biblioteques. El llibre inclou també una extensa bibliografia que ha de servir de punt d’inici per a futurs i nous estudis sobre la matèria.

Un constant dejà vu bibliotecari



Amb les últimes 15es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació #15JCID encara fresques, voldria apuntar tres reflexions ràpides, a vol d'ocell, volgudament poc treballades, i que són fruit de les sensacions que vaig viure en les hores en què vaig poder gaudir de les Jornades.

La primera, i no per això la més important, és que tinc la sensació, o millor, l'aclapadora percepció, de viure un etern dejà vu bibliotecari cada cop que assisteixo a unes Jornades. Vaig començar la Diplomatura (si, servidor ja pentina canes) un ja llunyà 1998, així que enguany fa 20 anys que em poc per la professió. No recordo amb precisió a quantes Jornades he assistit, però per cap baix deuen ser unes 5 o 6... i comptant que es fan cada dos anys, doncs feu números. Tot aquest retrocés per a dir que durant tot aquest temps, en línies generals, sempre he sentit els mateixos planys, les mateixes penes, els mateixos cants de sirena, les mateixes lamentacions... Les mateixes necessitats de reinventar-nos per no perdre el tren de la modernitat, salpebrada amb petites dosis (en forma potser de goteta impertinent i implacable) d'adjectius i més adjectius per intentar trobar l'encaix a ben bé encara ara no sé què. Com si en aquests 20 anys no s'hagués fet camí; com si en aquests 20 anys no s'hagués avançat en res, o en ben poca cosa... Com si no hi hagués hagut cap èxit, cap victòria. Com si en l'àmbit de la cultura (el nostre àmbit, sempre ho ha estat malgrat reticències d'alguns o de molts) no fossim segurament el col·lectiu més reconegut i més valorat; com si tinguessim en les nostres mans els equipaments culturals més visitats del país. Prou! Prou companys, de llepar-nos les ferides cada dos anys. Realment, estem tan malament???

La segona, també és un dejà vu que es repeteix en cada edició de les Jornades (i no necessàriament en sentit negatiu) i té a veure amb la formació, més concretament amb la dels tècnics auxiliars de biblioteques. Reconec, abans que res, que la pública no és el meu àmbit natural de treball, i per tant, segurament em faltaran dades i visió; però tot i així oferiré la meva opinió a qui vulgui llegir-la. Sé, del cert, que els tècnics són moltes vegades un dels fonaments de tota biblioteca pública: sense ells, segurament els nostres centres no funcionariem com ho fan. En aquest sentit, crec que caldria posar en valor aquesta figura. En una de les intervencions del públic quan va acabar la taula rodona sobre administració pública, es va parlar de la possibilitat de crear un Cicle de Grau Mig en Biblioteconomia i Documentació, adreçat principalment a oferir formació tècnica especialitzada a tots els tècnics auxiliars. Realment, em sembla una idea brillant, i que no cal dir que comparteixo plenament. Oferir dues vies oficials i reglades per a poder exercir la professió permetria, si més no sobre el paper, que hi pogués accedir molta més gent, al mateix temps que els permetria disposar d'una titulació oficial. Hi ha matisos, ho sé, i caldria valorar amb precisió i cura totes les possibilitats, però podria ben bé ser un horitzó futur en termes de formació, i a llarg plaç, per ampliar la massa de professionals.

I la darrera, i aquesta afirmo amb rotunditat que és la més important, té a veure amb visions, amb mirades. També a la taula sobre l'administració pública, una de les ponents va venir a dir que calia apostar per una mirada global a les #biblioteques d'una ciutat o d'una regió. Bé, és evident que comparteixo plenament aquesta mirada, i també tinc aquesta visió del nostre món... Però, sempre hi ha un però: en aquesta aposta, hi tenen cabuda també les biblioteques especialitzades privades? Apostem per una visió global, en forma de sistema, o continuem amb una visió parcial i sectorial de la realitat bibliotecària catalana? Ja ens està bé que pel cap baix, convisquin tres catàlegs col·lectius de país? Si ja ens està bé, doncs endavant; però aquesta mena de mirada, aquesta visió és tot el contrari a global... Amb una visió sectorial, que és la que tenim, tindrem sempre una fotografia esbiaixada de la nostra realitat (el tercer dejà vu que no desapareix...). Les biblioteques especialitzades privades també existeixen (també existim), i som una peça clau de l'estructura i del bon funcionament bibliotecari de Catalunya; i reclamem el nostre espai, la nostra presència i la nostra visibilitat en termes de país. Si, en termes de país. I cal, caldria, urgentment, plantejar-nos passar de treballar en xarxes a treballar en forma de sistema.

Ganar dinero con tu blog es posible



Ganar dinero con un blog, y por extensión con una página web, es posible. Claro que es posible, y no tengo ningún tipo de duda. De hecho, hay gran cantidad de casos de éxito por la red de personas que consiguen incluso miles de euros cadames. Se puede hacer, pero tienes que tener claro que no es fácil, en absoluto. Ni fácil, ni tampoco rápido. Con un blog no te harás rico de la noche a la mañana, ni conseguirás dejar de trabajar de un día por otro. Será un trabajo largo, una auténtica maratón que te puede llevar incluso años, hasta que no veas cada mes unos ingresos con un cierto volumen. Pero sin duda tener, gestionar y mantener un blog es el mejor camino, y quizás uno de las más sólidos que existen hoy en día en internet, para posicionarte y hacerte visible en la red. Si quieres ser visible en tu sector, si quieres que te encuentren y que te compren, debes tener un blog. Necesitas un blog.

No creas para nada que será un proceso instantáneo. Deberás trabajar duro, deberás ser constante, y deberás tener claro que el proceso llevará su tiempo. Deberás generar contenido de calidad, original… deberás posicionarte de una forma excelente.

Y si quieres saber mucho más sobre cómo puedes ganar dinero con tu blog, en mi ebook Ganar dinero con tu blog es posible: una pequeña guía para principiantes te cuento muchos más detalles, con una metodología propia, y con abundantes referencias bibliográficas. Lo puedes encontrar en Amazon, también disponible en formato papel.